07 febr. Llenguatge inclusiu: el poder transformador de les paraules
Us compartim l’article que vam escriure per a la revista del CETIM (Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya Central), sobre el llenguatge inclusiu:
Ja no parlem de “guarderies” sinó d’escoles bressol o llars d’infants, i els països “subdesenvolupats” ara són països en vies de desenvolupament. Exemples ben clars que el llenguatge és una eina poderosa que té incidència en la nostra percepció del món.
Estem immersos en el debat sobre el llenguatge inclusiu com una forma per promoure la igualtat i la diversitat en la societat. Se centra en utilitzar termes i expressions que no excloguin ni discriminin cap persona per motius de gènere orientació sexual, identitat de gènere, ètnia, discapacitat o qualsevol altra característica. L’objectiu és utilitzar paraules que reflecteixin i reconeguin la diversitat, promovent la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Una de les àrees on el llenguatge inclusiu ha pres més rellevància és en l’àmbit de la identitat de gènere i diversitat sexual. Tradicionalment, utilitzàvem formes masculines per referir-nos a grups mixtos, i així es feia invisible la presència i contribució d’altres grups. “Els enginyers” n’és un bon exemple. En una professió tradicionalment masculina, aquesta expressió s’usava de forma generalitzada, excloent el paper fonamental que hi tenen les dones i entrant en conflicte amb un dels reptes que tenim sobre la taula: captar més dones per a les professions científiques. És per això que el nostre Col·legi va canviar fa un temps la seva imatge corporativa per passar-nos a dir “Enginyeres i enginyers de la Catalunya Central”.
El llenguatge inclusiu ha anat guanyant terreny i s’han implantat polítiques institucionals i manuals d’estil per integrar pautes inclusives en representació de totes les persones i col·lectius. Malgrat tot, té un escull a superar: en algunes ocasions pot dificultar la comprensió o la fluïdesa del missatge. Per tant, és important aplicar la lògica i buscar sempre fórmules que, amb el màxim de respecte possible per a tothom, siguin comprensibles.
Com a norma general, intentem no fer servir el masculí genèric, evitem el llenguatge sexista o edatista i no utilitzem expressions LGTBI-fòbiques, racistes, classistes o que estigmatitzin. Donem prioritat als substantius i adjectius genèrics o invariables, a les expressions neutres o a formes dobles sense abusar-ne.
Alguns exemples:
Els voluntaris – el voluntariat / Els treballadors – el personal, l’equip / Dels empresaris – empresarial / Els enginyers realitzen – l’àmbit de l’enginyeria realitza / Malalt mental – persona amb problemes de salut mental / Hi van participar el Josep i la seva dona – hi van participar el Josep i la Laura, que són parella.
El llenguatge inclusiu és una eina poderosa per construir un món més just i equitatiu. El seu impacte va més enllà de les paraules: contribueix a la construcció d’una cultura de respecte, acceptació i reconeixement de tots els col·lectius. En un món en constant evolució, abracem també la diversitat i l’evolució lingüística per a una societat més inclusiva i justa per a tothom.