Concursos públics: transparència o trampa?

Concursos públics: transparència o trampa?

Des de fa uns anys, la normativa al sector públic s’ha anat endurint en temes de contractació i allò on abans hi havia coneixença i confiança, ara cal posar-hi papers i processos. En definitiva, cada cop tenim més limitat (el nostre sector i tots els altres) poder treballar amb l’administració sense concórrer a concursos públics.

Això que d’entrada podria ser una bona notícia -igualtat d’oportunitats per a tothom, processos transparents, fi de l’amiguisme, valoració objectiva-, en realitat s’ha convertit en la trampa dels saldos al final de les rebaixes.

Que els concursos premiïn especialment la proposta econòmica juga poc a favor de la feina de qualitat. Algunes empreses del sector –poques, per sort-, per fer-se amb el concurs, presenten propostes econòmiques impossibles. Els qui ens hi dediquem sabem que els preus contractats no són suficients per fer la feina que prometen. És a dir: o fan menys del que diuen, o les condicions econòmiques dels professionals no arriben ni a mínims, o els becaris s’estan encarregant de les feines de responsabilitat.

No són bones notícies, no.

Transparència i objectivitat, sí. Feina de qualitat, remuneracions justes i honestedat, també!