04 febr. Campanyes horroroses que funcionen
Dies enrere, hi havia un encès debat a les xarxes sobre si l’himne “Estimem el Barça” de la candidatura de Joan Laporta era un encert o era només una cançó enganxosa que abduïa de les neurones de qui l’escoltaven.
Això ens fa venir al cap altres campanyes que passaran a la posteritat per fer-se pesades, defensar valors dubtosos o ratllar el “frikisme”.
Segur que tots i tots recordeu els primers anuncis de La Grossa, la “nostra” loteria, que va fer una aposta per les veus amb un accent exagerat de castellanoparlant esforçant-se per parlar en català, en aquelles mítics “Jo no passo! Jo no paaaaasso!”
I què ens en dieu de la cançoneta del dimoni de l’envàs on vas que no agradava a la majoria però ens vam passar mesos cantant-la? “Encara que siguis de plààààstic, si no ets envàs al groc no hi anirààààs”.
O potser teniu present l’anunci del perfum Million de Paco Rabanne on, amb un simple espetec de dits, cauen lingots d’or, diamants i cotxes, fomentant la cultura del tenir-ho tot sense cap mena d’esforç.
La publicitat i el màrqueting tenen un circuit molt clar:
1) Cridar l’atenció
2) Despertar interès
3) Aconseguir una acció per part dels usuaris/consumidors
I de moment, per molt horroroses que ens semblin, aquestes campanyes ja han aconseguit el primer que volien: que se’n parli 😉