11 febr. Polítics que abusen del Photoshop
Les campanyes electorals son una magnífica ocasió per analitzar com es comuniquen els polítics i els partits i quines estratègies fan servir.
N’hi ha que es basen en cridar més que els altres perquè els sembla que així se’ls escolta més.
D’altres pensen que la millor defensa és un bon atac. O que la millor defensa és passar desapercebuts i no haver de defensar-se.
Uns parlen amb les mans a les butxaques, altres gesticulant exageradament, altres amb tons de veu impostats… Uns es presenten amb roba informal i d’altres amb jaquetes massa ajustades que l’equip d’imatge han de descordar a la pausa del debat.
Cada element està pensat prèviament per posicionar les i els candidats d’una determinada manera. Mentre uns aposten per l’empatia i la connexió, altres es basen en discursos populistes i incendiaris, i d’altres apel·len a la història política per demanar el vot.
Però des d’aquí volem fer una crida als assessors i equips de comunicació perquè tinguin en compte un fenomen que els darrers temps està proliferant i fa mal d’ulls: l’excés de retoc als cartells electorals. Veure senyors d’una edat sense ni una arruga, o pells acolorides amb un estrany bronzejat, o ulls amb mides i tons que no corresponen a la realitat, no els fa cap favor.
A la gent ens agrada la gent, la de carn i ossos, no la que es transforma en una mena de Barbie o de Ken per obra i gràcia del photoshop 😉