L’economia del Bages crea ocupació el 2013 per primera vegada des de l’inici de la crisi

oct. 07, 2015 No Comments by

El 2013 va marcar un punt d’inflexió en l’economia del Bages, que va deixar de destruir ocupació per primera vegada des de l’inici de la crisi. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2009-2013”, impulsat per la Cambra de Comerç de Manresa en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa, i que retrata l’estat de l’economia comarcal a partir de les dades reals d’ocupació, nombre d’empreses i els resultats presentats per aquestes. Així, les dades corresponents a 2013, l’últim exercici analitzat, mostren com el nombre d’empreses modera molt la seva caiguda, l’ocupació generada canvia de tendència i augmenta, tot i que encara de forma feble, i el Valor Afegit Brut es manté pràcticament estable.

En termes generals, entre el 2009 i el 2013 el Bages ha perdut prop de 1.150 empreses i gairebé 6.000 llocs de treball. Però si es té en compte la diferència entre els anys 2012 i 2013 veiem com en aquest període només s’han destruït 23 empreses (de 10.711 a 10.688) i, en canvi, s’han creat 346 llocs de treball (de 47.743 a 48.089). Una altra dada positiva és que la productivitat, que havia crescut en els darrers anys a causa, sobretot, de la destrucció d’ocupació, es manté estable tot i que encara se situa per sota de la mitjana catalana.

Una comarca industrial

Aquesta nova edició de l’estudi torna a mostrar el Bages com una comarca eminentment industrial, on més del 40% del Valor Afegit Brut del sector privat és generat per la indústria. En aquest sentit, el sector industrial al Bages presenta una dinàmica més positiva que la del conjunt de Catalunya entre els anys 2009 i 2013, i destaquen de manera especial dos subsectors: l’activitat minera (indústries extractives no energètiques), que continua fent passes per convertir-se en el principal motor de l’economia del Bages; i el de la indústria auxiliar de l’automòbil, que genera prop d’un 6% del VAB comarcal.

A l’altra banda hi ha el sector de la construcció, que continua perdent pes i encara no toca fons després d’anys de davallades. Els serveis, al seu torn, es mantenen estables generant més del 50% del Valor Afegit Brut del Bages. L’estudi mostra com les empreses d’aquest sector tendeixen a guanyar dimensió però perden productivitat en termes reals respecte el 2009. Així, el 2013 el 68% de les unitats empresarials del Bages pertanyen al sector serveis, amb un total de 7.620 empreses. En general, el dinamisme del sector és lleugerament menor que al conjunt de Catalunya. Com a dada destacable cal dir que els sectors de comerç i reparacions i altres serveis a les persones sumen un 43% de l’ocupació de la comarca.

Deures fets en internacionalització i finançament

Un dels elements per determinar la continuïtat de les empreses industrials del Bages és la seva presència en mercats internacionals. Així, l’estudi constata que l’any 2013 la base d’empreses exportadores del Bages se s’estabilitza al voltant del 10%, similar al conjunt de Catalunya, i arriba fins al 23% si tenim en compte només el sector industrial. A nivell sectorial, els índexs més elevats d’internacionalització els trobem als sectors del material de transport; la indústria química; les indústries extractives no energètiques; el tèxtil, cuir i confecció; la indústria del paper i arts gràfiques; i, en menor mesura, la indústria alimentària.

Pel que fa a la situació financera de les empreses del Bages, es confirma que els darrers anys aquestes han reduït els seus nivells d’endeutament, tot i que encara n’hi ha un 25% que presenten nivells d’endeutament perillosos, fet que posa en risc la seva sostenibilitat. L’estudi també assenyala la forta concentració que presenten alguns sectors, mesurada com el pes de les cinc primeres empreses en el total del VAB del sector. En aquest sentit, s’arriba al 53% en la mineria i supera el 40% en l’energia, gas i aigua; les indústries del tèxtil, cuir i confecció; les del cautxú, fusta i altres indústries; i les del material de transport. Un fet similar passa si tenim en compte la concentració en termes d’ocupació. Tot això fa que qualsevol ajustament que es produeixi en aquestes empreses pugui tenir repercussions importants en el conjunt de l’economia de la comarca.

CatPress News

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet