La crisi deixa el Bages amb menys empreses i més petites, però amb un sector industrial en creixement

nov. 07, 2013 No Comments by

Menys empreses i més petites, però amb un sector industrial que recupera dinamisme i posiciona la comarca del Bages com una de les potències industrials de Catalunya. Aquest és el panorama que ha deixat la crisi i que queda reflectit en l’estudi “Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2007-2011”, elaborat per la Cambra de Comerç de Manresa amb el suport de l’Ajuntament de Manresa. Un treball que recull dades de balanços i comptes de resultats d’empreses fins l’any 2011 i que les creua amb les dades dela Seguretat Social per obtenir una fotografia real del teixit econòmic del Bages i que permet comparar la situació amb la de Catalunya, l’estat i Europa.

El Bages, l’1,75% de Catalunya

La comarca del Bages té l’any 2011 11.389 empreses que ocupen 50.074 persones i generen 2.728 milions d’euros de valor afegit brut (VAB). Així, en termes globals, el VAB del Bages representa l’1,75% del VAB generat a Catalunya. La comarca manté el pes respecte el conjunt de Catalunya, tot i que encara està per sota del nivell màxim de VAB assolit, que va ser de 2.900 milions d’euros l’any 2007. El valor afegit brut es mesura com la diferència entre els ingressos i els consums i les altres despeses d’explotació de les empreses i indica quina part dels ingressos han generat valor, és a dir, s’han quedat a l’empresa un cop cobertes les despeses.

Pel que fa al nombre d’empreses, el 2011 n’hi ha 11.389 al Bages davant les 12.616 que hi havia l’any 2007. Això suposa una pèrdua de més d’un miler d’unitats empresarials al llarg de la crisi. Malgrat això, el ritme de tancament d’empreses es modera entre l’any 2010 i el 2011, essent la construcció el sector que perd més unitats empresarials. Les empreses que queden després de la crisi són, segons l’estudi, més petites, amb una mitjana de 4,4 treballadors per empresa, quan anteriorment era de 5 treballadors. Tot i que es tracta d’una dada que varia molt entre els 17 sectors estudiats, se n’extreu que les empreses del Bages són sensiblement més petites a les del conjunt de Catalunya, un fet important si es té en compte que tots els estudis indiquen que la rendibilitat i la capacitat exportadora van estretament lligades a la grandària de les empreses.

Una de les dades positives que recull l’estudi és l’increment de la productivitat a la comarca, que arriba a la xifra de 54.500 euros per empleat i assoleix el 86% de la mitjana catalana. Un augment de la productivitat que ja s’havia iniciat en anys anteriors i que s’explica, en gran part, per la disminució global d’ocupats. De fet, al llarg d’aquest període de crisi el Bages perd més de 14.000 llocs de treball, passant dels 64.229 ocupats del 2007 als 50.074 del 2011. De la mateixa manera, els costos laborals unitaris disminueixen en tots els sectors, especialment en els del metall i la construcció, i tornen a nivells de l’any 2007.

El Bages, comarca industrial

De tots els sectors econòmics de la comarca la indústria és, juntament amb l’agroforestal, el que presenta una tendència positiva el 2011 respecte l’any anterior. En el cas de la indústria, es tracta d’un canvi ja iniciat el 2009 i posa de manifest una dinàmica totalment oposada a la que viu el sector en el conjunt de Catalunya. Així, el panorama post-crisi planteja un Bages predominantment industrial, amb un pes d’aquest sector similar al de territoris com Alemanya.

A l’altra banda, hi ha el sector de la construcció, que encara no toca fons i que l’any 2011 representa el 4,9% del VAB de la comarca mentre que el 2007 era del 13,1%. El sector serveis disminueix la grandària de les seves empreses i només el subsector de serveis a les persones incrementa el seu VAB respecte els anys anteriors.

Aprofitar les potencialitats del Bages

Paral·lelament a aquest estudi, la Cambra ha impulsat una diagnosi de la comarca amb l’objectiu de detectar quins són els seus punts forts i punts febles, així com les oportunitats a aprofitar i les amenaces a tenir en compte. D’aquesta diagnosi es desprèn la necessitat de posicionar la comarca i mantenir, aprofitar i potenciar al màxim els seus actius per assolir retroalimentacions positives que generin un cercle virtuós.

Segons la diagnosi, la localització, l’oferta de sòl industrial, la conca minera i les activitats extractives, el sistema universitari, l’oferta en formació professional i un teixit industrial i de serveis ampli i diversificat són els principals punts forts amb què compta el Bages per afrontar la recuperació econòmica. Com a punts febles, apunta a les deficiències en infraestructures, la poca dimensió de les empreses, la manca d’empreses tractores, les dificultats en la captació i retenció del talent o l’empresariat poc arriscat i col·laboratiu, entre d’altres.

Així, s’apunten les següents idees per impulsar econòmicament la comarca:

  • Enfortir el teixit industrial i de serveis en internacionalització, capitalització, grandària i competitivitat.
  • Mantenir i enfortir els pols de coneixement unversitari i tecnològic (UPC, CTM, etc.).
  • Situar els recursos naturals i el projecte Phoenix com a base de creixement quantitatiu i qualitatiu del sector industrial, a l’hora que es reivindica la connexió amb l’Eix Mediterrani cap al nord.

D’altra banda, també es proposa projectar el territori i potenciar-ne la seva identitat a partir de recursos com Montserrat, la presència de Sant Ignasi a Manresa, el vi, la terra, l’enoturisme, la qualitat de vida, així com tot el que fa referència al sector de la salut i que fa que Manresa exerceixi una capitalitat que va molt més enllà de la comarca del Bages.

CatPress News

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet