L’Acellec i el Departament de Cultura treballaran conjuntament per ajudar i projectar la Cultura de Proximitat

oct. 02, 2013 No Comments by

El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s’ha compromès davant d’un grup d’empresaris de la patronal Acellec a donar suport a la Cultura de Proximitat, un sector molt actiu que gestiona, bàsicament, espais culturals i centre cívics. Els empresaris han formulat sis reivindicacions molt clares al conseller, entre les quals la necessitat que als concursos públics que fan les administracions públiques per gestionar serveis de Cultura de Proximitat es prioritzi la qualitat dels projectes per davant del preu. També s’ha expressat la problemàtica derivada l’increment de l’IVA i s’ha demanat canals per a la interlocució amb el departament de Cultura,

Ferran Mascarell, que s’ha mostrat en sintonia amb les propostes fórmules fetes pels empresaris, s’ha compromès a crear un grup de treball format per tècnics de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) i representants de la patronal Acellec per delimitar i dimensionar el sector de la Cultura de Proximitat.

Dinars (de cultura) de Proximitat

Una quinzena d’empresaria van participar aquest dilluns al cicle anomenat Dinars (de cultura) de Proximitat, mercès al qual l’Acellec pretén posicionar els gestors de serveis culturals i reclamar l’adopció de mesures per afavorir la qualitat i el desenvolupament d’aquest sector empresarial.

L’acte el va conduir el President de l’Acellec,Pere Mulero, però va ser el Vicepresident del Sector Sociocultural, Jesús Poza, l’encarregat d’explicaral conseller larealitat d’un sector que, tot i que mereix els elogis d’usuaris i d’enquestes de satisfacció, veu progressivament reduït el seu marge d’actuació a causa del context econòmic i les males praxis en els mecanismes de contractació de l’administració local. Els representants de l’Acellec van explicar a Mascarell que les empreses que gestionen equipaments, serveis i programacions culturals de primer contacte amb els ciutadans han tingut tradicionalment una greu dificultat per trobar interlocutors en l’administració i per aparèixer com un sector reconegut. En canvi, segons Poza, la finalitat última dels serveis que gestionen, que consisteix a garantir l’accés a la cultura peral comú dela ciutadania, hauria de constituir una prioritat de primera fila per a qualsevol política cultural.

L’Acellec va precisar la seva posició amb sis propostes concretes que el Conseller Mascarell va assumir directament. Poza va demanar, en primer lloc, que s’obri un canal estable d’interlocució amb el Departament de Cultura, de manera que el sector quedi enquadrat en un àmbit precís, identificable públicament i amb un espai tècnic de relació i diàleg. La conseqüència lògica d’aquesta mesura seria, segons l’Acellec, que l’anomenat àmbit de la Cultura de Proximitat es contempli en les estadístiques oficials i en qualsevol estudi de prospecció del sector cultural. La tercera proposta consisteix en la col·laboració per a realitzar un estudi concret que delimiti el sector empresarial, que en dimensioni l’impacte econòmic i que, per tant, dibuixi la posició relativa d’aquesta tipologia d’empreses en el marc econòmic general del país.

Poza va explicar també que l’augment de l’IVA cultural fins al 21% havia afectat el sector de la mateixa manera que a altres àmbits de la cultura com el teatre o el cinema, per exemple, però que no hi havia consciència pública d’aquest fet. La pràctica totalitat d’empresaris del sector han assumit internament l’increment de l’IVA per tal que no se’n ressenteixin els preus dels serveis per als usuaris, de manera que s’han vist obligats a fer ajustaments molt complexes. Al mateix temps que es solidaritza amb tots els sectors culturals afectats per l’increment de l’impost, l’Acellec recorda que, en el futur, qualsevol mesura correctora d’aquesta situació ha de contemplar de manera específica i explícita els serveis de cultura de proximitat.

En cinquè lloc, l’Acellec va demanar al Conseller Mascarell de doni suport o faciliti la presència dels seus representants en qualsevol espai tècnic de discussió, comissió o grup de treball que existeixi per definir els criteris  per controlar la qualitat de la contractació pública. Més del 90 per cent de l’activitat del sector consisteix en la prestació de serveis a administracions locals, que liciten la gestió dels seus projectes a través de concursos públics. És de vital importància, per tant, que el parer i la realitat dels gestors d’aquests projectes es tingui en compte a l’hora d’estructurar el sistemes de contractació. I és justament per aquesta raó que la darrera proposta dels empresaris, i probablement la més important per a ells, va consistir a demanar suport al Conseller per defensar que els criteris de qualitat tècnica i els que valoren els continguts, tinguin prioritat per damunt del preu en els barems que s’usen per adjudicar les contractacions públiques. El sector observa amb creixent alarma que els municipis tendeixen, cada cop més, a valorar exclusivament el preu a l’hora de decidir les seves concessions, de manera que els concursos es converteixen, a la pràctica, en subhastes públiques.

CatPress News

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet