Temps de jugar

febr. 25, 2013 No Comments by

NEUS ARTIGAS

Enmig de sobres, corruptel·les, micròfons ocults, números en caiguda lliure, desnonaments i crisis d’abast monumental, hi ha a vegades petites notícies que arrenquen un somriure i retornen la confiança en la raça humana i la seva capacitat de sentit comú… Llegia l’altre dia que hi ha un munt de directius de Sillicon Valley, seu tecnològica mundial, que han arraconat els teclats i les pantalles a l’hora de pensar en l’educació dels seus fills i han optat per portar-los a una escola que precisament fa bandera d’oferir una educació a base de guix i pissarra i llibres de paper.

Jo no havia tocat un ordinador en ma vida fins que vaig fer segon de BUP (4t d’ESO que en diríem ara…). És a dir, vaig sobreviure 15 anys de la meva vida sense saber pràcticament ni què era i avui en dia hi treballo de forma gairebé permanent, porto internet al telèfon mòbil, tinc una agenda virtual, em desenvolupo amb facilitat a les xarxes socials i sóc capaç de continuar aprenent i adaptant-me al món tecnològic que m’envolta.

I tot això, malgrat haver llençat la meva infantesa jugant a la xarranca, a fet i a amagar, a arrencar cebes, a picar timbres i sortir corrents, a fer pastissos amb fang, ofegar quantitats ingents de formigues abocant galledes d’aigua al formiguer, a fer nines amb panotxes de blat de moro i un munt d’entreteniments més que a la meva vida van prendre el lloc que avui ocupen les teles de plasma de 42 polzades, les tablets, les nintendos, els pous, els pizaps i no sé quantes bajanades més…

A les criatures d’ara no els trec el mèrit de néixer ja amb la facilitat tecnològica incorporada a l’ADN i de saber millor que nosaltres com configurar el menú d’una càmera de fotos o com buscar una aplicació al mòbil… Però d’això a passar-se el dia alimentant, rentant i medicant una mena de monstre pelut a les seves tablets en lloc de jugar a pares i mares amb els amics, hi ha un bon tros!

Així que felicitats als pares tecnològics que han decidit “destecnologitzar” els seus fills… I si ho fan els de Sillicon Valley, que del tema en saben un munt, per alguna cosa deu ser, no? A l’escola en qüestió diuen que l’ordinador impedeix el pensament crític, deshumanitza l’aprenentatge i la interacció humana i escurça el temps d’atenció dels nens i nenes… Jo el que dic és que no hi haurà mai res millor per fer créixer nens feliços, generosos, solidaris i amb els valors ben assentats, que deixar-los ser nens. Que juguin a embrutar-se, pintar-se, caure i esgarrinxar-se, envoltats d’altres nens i nenes de la seva edat! Els teclats, no patiu, ja els arribaran.

Per cert, qui compta fins a cent?  🙂

Blog CatPress

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet