Bart Simpson i la tolerància zero

gen. 31, 2013 No Comments by

NEUS ARTIGAS

Com deia l’altre dia un amic feisbuquià, la notícia dels últims 20 minuts és que no s’ha destapat cap nou cas de corrupció. No sóc de les que renego constantment de la política i dels polítics, de la crisi, de la conjuntura, la corrupció, les estafes i les injustícies… No sóc de les que crec en una gran teoria de la conspiració que ens deixaria, com a molt, el paper de titelles de paper maixé. No sóc de les que em llevo deprimida al matí pensant que això no hi ha qui ho arregli i que estem abocats al desastre polític, econòmic i ambiental i a la pèrdua de valors.

No ho sóc? O, almenys, d’allò que estic segura és que no ho era… Perquè els esdeveniments dels últims mesos, que sembla que s’acceleren en progressió geomètrica a mesura que passen els dies, ja em fan dubtar de tot. Cas Noós, Bárcenas, Millet, Petrov i companyia, comptabilitats B i finançaments il·legals.

Mentrestant, famílies desnonades, ajudes a la dependència que arriben massa tard, criatures que han de deixar d’anar a l’escola bressol perquè els pares no ho poden pagar, menjadors socials absolutament desbordats… Definitivament, aquest no és país per a la confiança ni l’optimisme.

Hi ha qui ho ha dit molt bé: els corruptes utilitzen l’excusa de Bart Simpson: “Jo no vaig ser. Ningú no em va veure. No pots demostrar-ho”. Doncs que vagin amb compte que la societat, que els guanyem per molts, potser començarem a utilitzar l’estratègia de la tolerància zero davant dels frescos, insolents, mentiders, descarats, barruts, cínics, desaprensius, corruptes, impúdics i pocavergonyes. Si ens plantem, tenim les de guanyar. I diria que comencem a estar molt a punt… L’ombra d’Islàndia pot ser allargada!

Blog CatPress

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet