Pell endins

gen. 23, 2013 No Comments by

NEUS ARTIGAS

Gent que s’ajuda, gent que es manifesta, se solidaritza i es compromet, gent que retorna als orígens, a produir per a l’autosubsistència i a consumir menys… El canvi de cicle que vivim ha portat a un canvi de paradigma global, a una nova societat amb uns recursos diferents, que fa necessària una nova manera de viure… Qui s’hi resisteixi, qui vulgui recuperar aquella societat del consum desbordant de fa uns anys, la de l’estirar més el braç que la màniga, acabarà (si no ho està ja!) fastiguejat i frustrat.

Per sort, som éssers resilients, capaços d’adaptar-nos, amb flexibilitat mental i emocional. En un moment com el que vivim, amb milers de famílies que no poden ni comprar menjar ni mantenir un sostre on viure, només aquesta capacitat camaleònica ens ajuda a començar a construir una altra societat, entre tots i totes. Menys rica econòmicament, amb menys cotxes de luxe i viatges d’alt nivell, amb més enciams plantats al test del balcó i menys compra de productes exòtics de preus desorbitats vinguts de l’altra punta de món, amb menys “usar i llençar” i més reciclar, intercanviar i reaprofitar.

I deixeu-me dir que hi ha coses d’aquest canvi que m’agraden! M’agrada saber que el Banc dels Aliments  ha recollit més que mai perquè la gent, encara que amb menys calers a la butxaca, s’aboca a ajudar els més necessitats. M’agrada saber que hi ha persones anònimes i particulars que decideixen posar el seu granet de sorra a millorar la vida dels qui no tenen ni casa (com el projecte Mifie Na Koorda– La meva llar). M’agrada saber que hi ha iniciatives, com el web d’intercanvi del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, per tornar a una manera més sostenible de relacionar-nos i de consumir.

Avui volia parlar de rodes de premsa a través de twitter i de nous i curiosos perfils professionals, com els personal shopper de menjar sa… però m’ha sortit un altre discurs! Deu ser que, en el fons, tots estem aprenent a valorar que allò veritablement important és el que hi ha pell endins. “L’essencial és invisible als ulls”, deia el Petit Príncep. O, dit d’una altra manera més comercial, que segur que a molts us sona: “No  és allò que tinc… és allò que sóc!”.

Blog CatPress

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet