Reflexions postelectorals

nov. 30, 2012 No Comments by

BET MERCADÉ

Acabem una setmana apassionant informativament parlant, que va començar amb la ressaca postelectoral i ha continuat amb trames de corrupció política que han donat la nota de color a les tradicionals disquisicions sobre possibles pactes de govern. Hem de reconèixer que no han estat uns dies precisament avorrits i, per als que ens dediquem a la comunicació, ens han obert un munt de fronts sobre els quals reflexionar i ens han demostrat que, en la nostra feina, encara queda molt camí per recórrer.

Començant pel fracàs de les enquestes, que ha deixat enrere ja allò del “vot ocult”. Durant anys, ens hem volgut creure que allò que deien els estudis sociològics havia de ser veritat. Però, a la vegada, sabíem que tots els resultats, des del moment en què són interpretables, poden en certa manera manipular-se. O no tenim clar que, en funció d’on surti l’enquesta, li interessarà més ensenyar-nos una part de la realitat i no una altra?

D’interpretacions de la realitat va, també, la meva segona reflexió. En unes eleccions on, bàsicament, hi ha hagut dos temes de debat sobre la taula –referèndum i retallades-, sobre els quals tots els partits s’han posicionat, com és possible que hi hagi tantes interpretacions diferents del resultat segons si el que ens ho explica és un mitjà de comunicació de Catalunya, Espanya o de l’altra punta de món? Hauria de ser tan fàcil com sumar, restar i comparar.

Això ens demostra una vegada més que la informació “objectiva” és quelcom pràcticament inassolible. Tots tenim una visió de la realitat i ens agrada informar-nos pels mitjans que comparteixen aquesta mateixa visió. Bé, de tant en tant ens escoltem els altres, però només per saber què diuen i poder criticar…

Pel que fa a les trames de corrupció, i més enllà de les consideracions ètiques que puguin fer-s’hi, em sorprèn la poca capacitat dels partits polítics per reaccionar a situacions de crisi que els afecten directament. Potser perquè sempre hem relacionat el tema de la comunicació de crisi amb grans catàstrofes o incidents que podien afectar la reputació d’una empresa privada.

Com deia al principi, ni per un moment ens penséssim que ho tenim tot controlat! Per sort o per desgràcia, totes les eines que tenim actualment al nostre abast no fan sinó afegir complexitat a l’acció de comunicar, informar o interpretar. Això sí, avorrir-nos, no ens avorrirem pas…

Blog CatPress

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet