Comunicar proximitat

oct. 17, 2012 No Comments by

PERE GASSÓ

Entenc que des de fa anys els ciutadans ens agradaria disposar d’un policia de proximitat, que sigui amable, educada i que no tingui complexos per fer complir les normes de circulació o de civisme, per posar només dos exemples de les seves potencials funcions. Aquest perfil de policia que voldria es fonamenta en dos grans eixos: una bona formació i unes habilitats comunicatives.

La comunicació, més enllà de seguir uns protocols o formulismes, és un tot. Des de la indumentària fins a les postures. Hi ha tant o més de comunicació no verbal que de verbal.  Per això, sobretot durant la transició democràtica,  l’uniforme de la policia de l’estat va passar del gris al marró i del marró al blau.  Sempre amb la voluntat de reduir el component d’autoritarisme que s’associava a la policia d’aquella època.

Ingenuament durant temps pensava que avançàvem pel bon camí, però  sovint certifico que hi ha situacions en les quals la policia, la nostra policia de proximitat, sembla predisposada a tancar-se al seu propi món, el de les ulleres fosques, la boina i les bótes més pròpies d’anar a missions de guerra que d’ajudar a millorar la circulació d’un carrer, ajudar a travessar un carrer a un avi o de recriminar un actitud incívica d’un adolescent.

Si volem comunicar proximitat comencem per allò tan imprescindible entre dues persones,  que és veure’ns el ulls quan parlem. 

 

Blog CatPress

About the author

The author didnt add any Information to his profile yet